Publicat al setembre de 2000
Per fi ha passat l’estiu, però encara ens queden algunes setmanes més de calor, encara que ja s’entreveu el final d’aquest infern.
Qualsevol que només llegís aquest primer paràgraf, pensaria que soc una persona que no suporta la calor: No, res més lluny. El meu neguit ve de ser l’encarregat de l’aire condicionat i la calefacció d’una fàbrica no molt gran de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Quan s’acosta l’estiu i els termòmetres comencen a pujar de forma insensible però constant, trobo les mirades acusadores de totes les altres persones que hi treballen. De tant en tant, algú articula un parell de frases per dir: fa massa fred, o donaràs jaquetes, no? O, has de portar mitjons per tots.
Tots ells, experts en temperatures de confort m’informen de que la temperatura hauria de ser cinc graus més alta o altres dos tres graus més baixa.
En vista de la pressió popular decideixo pujar la temperatura un parell de graus. No passa ni tres quarts d’hora quant algú de les plantes superiors baixa amb gotes de suor al front i pregunta si s’ha espatllat l’aire condicionat, contesto que no, que altres persones tenen fred. Ràpidament em convida a baixar la temperatura, i la baixo lleugerament no tant com el meu interlocutor demanava.
Al final una temperatura mitjana en la qual ningú es troba del tot a gust, però poder es la menys dolenta per a tothom. Això em fa pensar que tot sovint a la nostra vida trobem diferents formes, de vegades oposades, d’entendre una mateixa realitat. Davant d’aquest fet una de les dos tendències ha de claudicar; s’ha d’assumir el criteri de la majoria, cosa que succeeix a la democràcia; la persona o persones amb més poder imposen la seva voluntat seria el cas dels autoritarismes, etc.
Si un fet tant irrellevant pot provocar un nivell de discussió i enfrontament tant important, imaginem que pot passar en temes cabdals com el futbol, la política, la identitat, si les parts enfrontades no son tolerants i permeables als punts de vista dels altres, mirant d’adaptar-se buscant solucions imaginatives, innovadores i arriscades. Com tantes vegades diu la meva mare “mai no plou a gust per a tothom” i el que per uns es un desastre per els altres es una alegria.
I tot això també, m’ha fet pensar que aquesta nit tindré una altra discussió sobre les temperatures, una o dos mantes al llit. Un te prou amb una manta ja te calor i l’altra amb només una manta es pela de fred. Solució?