Categoría: Lllibres

Aquest és el nou llibre de l’Eva Baltasar que, després de la seva exitosa trilogía Tríptic, ens sorpren a les portes del Sant Jordi de 2024 amb aquests llibre en dos capítols o millor en dues parts. O gairebé dos llibres.

Com els anteriors es tracta d’un llibre amb apunts de vivències personals, d’autobiografia ficcionada.

Entre la primera i la segona part dell llibre hi ha un abisme. Com el que de vegades tenim les persones entre un estat aparentment normalitzat i els deliris, la bogeria o l’entrega absoluta a causes, costums, creences, religions que de vegades sobtadament ocupen, envaeixen i fagociten tota la nostra vida anterior.

Un llibre que sobretot en la segona part pot generar diferents interpretacions, dubtes, interrogants. I una primera part senzillament fantàstica.

Un llibre molt breu, però intens.

En alguns moments sembla teatre.

Dues històries paral·leles que no tenen relació però que pasen en el mateix lloc i en el mateix lloc. Sense connexió, sense més interacció que un soroll de fons en molt pocs moments,

Un relat curt, ben escrit i que apunta a seguir a aquesta autora en les seves noves propostes. La darrera, a les antípodes d’aquesta primera donada la seva extensió: més de 800 pàgines.

Una molt bona aproximació a aquesta autora.

Darrer llibre de la trilogia Tríptic.

Llibre curt, molt ben escrit. Te un ritme menys entretallat que el primer llibre, Permagel i segueix les temàtiques i obsessions dels dos llibres anteriors.

A diferència del segon, Boulder que vaig trobar avorrit en alguns dels moments finals, aquest m’ha semblat molt interessant i ple de sorpreses des del seu inici i fins a la fi.

Una breu lectura, molt recomanable.

Premi Omnium 2020 a la millor novel·la.

Forma part de la Trilogia Tríptic de l’autora.

El llibre segueix les principals temàtiques del llibre anterior, Permagel.

Te una primera mitja part impactant i molt interessant i atractiu. Després, al menys per a mi, es torna massa reiteratiu, quasi bé obsessiu i m’ha resultat una mica avorrit fins a la part final que torna a agafar força interès.

No segueix el ritme entretellat de Permagel i te un ritme molt més habitual, més estandar, menys novedós.

Un llibre molt ben escrit.

El primer llibre d’aquesta periodista. Descobert a partir d’un tuit de l’Anna Pazos. Tenia moltes ganes i moltes expectatives i per això el vaig llegir de seguida a la seva publicació.

És un bon llibre, de fàcil lectura i que sens dubte atrapa des del primer moment.

Un llibre interesant, foça ben escrit. De ritme molt interessant i suggerent a cavall entre l’autobiografia el relat periodistic. Un llibre personal, a voltes contradictori, ple d’amor, odi i frustracions.

Potser no ha acabat de satisfer les altisssimes expectactives que m’havia fet.